Recordo que era de nit, havia begut una mica en aquella assamblea que feien els governants ,"Canis poderosos", i que a mí m'hi convidaven de tan en quan. Bé no en deien assamblea, recordo que deien algo com botellón....Qui volia parlar havia de beure. Havia vist persones mudes dialogant com si res amb la única intenció de beure, allò si que eren miracles. Aquell dia s'havia acordat poques coses; Santa Jennifer, que va morir donant-ho tot en una discoteca (tota una màrtir!), passaria a ser festa nacional que te cagas, només es podria anar a la universitat sota preescripció mèdica i que el Seat Toledo passava a ser declarat patrimoni immaterial de la humanitat...Vaig intentar raonar el perquè l'immaterial i no material però si cada cop que havia de parlar havia de veure..El botellons s'acabaven quan s'aixecava el maleter, desprès tothom es prenia la paraula per ells mateixos...M'estava acostumant aquell ambient, costava recordar-me de on venia, cada nit havia de fer un esforç i ja costava perquè arribava cada dia borratxo.
Aquell dia unes llums em van fer parar el cotxes al mig de la carretera; extraterrestres? OVNIS? una rave pagada pel Menistero de Cul·ltura? No ,eren exiliats de la guardia civil que resistien vivint a les muntanyes i per no perdre la seva essència continuaven fent putades; com una espècie del Maquis però molt fatxes i fills de puta...I sempre amb el seu "Buenas noches cavallero!" , i jo "Con Dios", encara recordava com se'ls havia de tractar..."Tendrà usted que soplar", com m'agradava escoltar algú que encara sabia parlar mitjanament bé. Ja no s'amagaven com temps abans i ara anaven amb la cara de Franco tatuada al braç amb la inscripció a sota "Amor de Paco". "No me conoce, yo soy consegero de Cani Mayor, amigo de los Djs màs importantes...Se va soplar usted las pelotas ,camarada..."," Coger-lo nos lo vamos a llevar a la montaña! Subnormales, sacar-lo del cotxe ; como queries llevar el cotxe entre 4...Ya sabia yo que eso de tener hijos entre nosotros era peligroso...", "No, no , si de subnormales ya lo eran antes!","No insulte usted a la familia real!". Em van agafar i vam empendre la pujada a la muntanya a ritme de cara al sol a ple pulmó, bé al principi , a mitja pujada ja no cridaven tan...I dalt s'excusaven dient que l'estaven cantant per dins, i crec que així ho feia perquè un estava plorant d'emoció. A dalt tenien un campament muntat amb tots els luxes que podien demanar; una bandera del seu país per poder-la alsar cada dia tot cantant i un femer de les seves cabres per poder menjar merda quan volien...Que més podien demanar? Ja no els calia amagar-se per fer les dos coses que més bé s'havien fer.
El captiveri va ser molt dur i llarg era una persona molt important i em podien utilitzar molt...El seu gall havia agafat atributs de lloro i despertava aquella mena de tribu cada dia amb la cançó "Europe's living a celebration"...El lloro era l'únic que sabia anglés i sabia creat tota una mena d'història mítica del que significava la lletra, uns deien que deia al estribillo "Dios és español, por lo tanto es castizo y baila jotas"...Vull parar de recordar perquè és un record molt fort, el dia que el lloro va aprendre a entonar el Fari...
