I desprès de tot
despertar-me i allò només era un somni, amb el seu atractiu, però només un
somni. Si, és un recurs copiat del Doraemon, i què?
Tot ha estat tan
real…He vist alguna vegada allò que l’home
a intuït veure…Coses que vosaltres no creuríeu, gens ni mica.
He vist els
Killos siderals, i les illes on les Xonys estan obertes al bon viatger (poca
conversa) …Cotxes tunejats amb flames a les portes atacant més enllà de Súria.
Jo conec els cels
que exploten amb el trance, i el harcorde…He vist rajos C brillar i en canvi a
un home incapaç de multiplicar 2x2.
Però, de veritat,
he plorat massa…Sobretot els matins de ressaca, que algun n’ hi hagut. Tota
lluna espanta i tot sol torna moreno: I tots aquests moments es perdran en el
temps com les llàgrimes en la pluja, o les lleganyes en el coixí, o la cera als
raconets amagats de sota una taula…
Tot torna a estar
tranquil, és hora de…Merda! No sé si torno a estar en un somni o m’estic
tornant boig però un home amb barretina demana una cervesa catalana mentre es
lliga unes 7 brencs i mastega romaní! No allò que penja del llavi,no!, a cop de
dent se’l fot. Em sembla que torno a somiar perquè aquest paio no és l’únic…”Papapunya
nou estat d’Aurosa i part de l’estranger…A
prepareu-vos que hi anem forts!”…I mira que despertar-me just el dia que ho
celebraven...Tothom cridant, “Visca Papapunya i visca el papapà!”, uns ja la
portaven ben vermella i a la mà (la barretina), uns altres cridant “Ja no ens
roben ja no ens roben” despullats i amb un cartell a l’esquena que hi posava “Se
alquilan bajos”, unes pubilles catalanetes (netes només en tenen el diminutiu)
cardant amb els seus hereus (una llana fina fina!)…I jo estava malament? M’acagum
Déu on m’he fotut!
