Xapter V

Feia dies que no em posava a recordar ...En aquells temps, em ficaria melancòlic si aquesta paraula encara existís...Vaig veure cremar diccionaris, llibres, i fins i tot cremaven les guies telefòniques perquè no ho diferenciaven, les pàgines grogues van passar a ser les pàgines socarrimades . M’agradava sentir-me important en aquell entorn però no em podia passar gaire; si t’arriscaves a fer sumes simples et cremaven també acusat de bruixeria, de les calculadores científiques en deien que les carregava el diable...Bé, el diable no, ells en deien Lluís Llach. Jo sempre portava un casette que es va salvar i que els desfeia les orelles només amb un parell d’acord...Però abans de que tot això passes, quan tot era normal alguns casette de Lluís Llach tenien el mateix efecte .

Els científics va ser empresonats però van veure que ells mateixos ho feien per voluntat pròpia , que tenien instints de reclusió permanent; així doncs van pensar una solució més dràstica, el seu càstig consistia en anar cada dia a les discoteques i que allà 10 noies roses de pits voluminosos se l’intentaven lligar...Ni havien que no podien i s’intentaven ofegar entremig d’aquells pits...Jo penso que no se’ls havia d’haver tret dels seus nius , que per alguna cosa l’ésser viu amb qui més temps comparteixen el temps és amb la rates...Els dos fan servir poc la cua, i amb una es cellarda i amb els altres se’ls hi allarga.

Els intel·lectuals eren els Djs de qui ja he parlat una mica. La seva evolució més gran va ser amb l’il·lustre Rei, "Jonathan II, El Glande"...Amb aquest,  els Dj anaven amb ulleres de Pasta, que algú va intentar cuinar-les amb una mica de salsa de tomàtec, i es passaven el dia en platós de televisió opinant, “Que si no tienes razón , que te falta ritmo”,”Que si mis venas derraman verdades i trance”, “Que si te metoh una verdad como un puño”,”Que si tengo 5 argumentos que es tocar-te la cara con la mano abierta”, “Que si harcore luego tecnho”, “Que si solo sé que té digo la verdad,i esos es verdad com que Dios existe si es que Dios existe...”. Sàlvame al costat d’això era com un programa de TV1, però d’aquells del vespres...

Als Djs se'ls va anar construint altars als llocs del culte. Però vaig parlant i no acabo de parlar del Dj, de sa Majestat dels Plats. El altars que es van anar alçant a les discoteques cada cop eren més grans i més majestuosos, la gent ballava amb els ulls tancats presos dels sons que imposava aquell dictador del subwafers, aquell president de la electrònica, el Che Guevara del Schranz...Era com anar a missa abans; la gent hi anava , escoltava el que deia i punxava el de dalt, es bevia vi es repartien òsties, es donaven la pau si s'esqueia , al final tothom marxava per on havia arribat i el que estava a dalt sempre s'emportava la millor xurri cap a casa, igual que a la missa. "Senyor , no sóc digna", "No ereh que?", "Digna, Senyor...", "No ,no m’he diga senyor, solo papaito...",I sempre acabava de la mateixa manera, obligant a la noia a fregar-li els plats, i ella encantada. Desprès dels plats venien altres coses, però és coneixement de tothom que sempre han estat una mica aprofitats.

Però tot va anar a pitjor...Pensar que algun dia els Djs podien desobeir als reis destronant-los, com si diguéssim que els funcionaris treballessin a tot drap per queixar-se del govern... Podent fer vagues! Absurd però qui sap!